El Xalet Ortoll como referente.


Pag. en construción.

EL CHALET COMO REFERENTE DEL BLOG.

Todo proyecto necesita una referencia, una fuerza, una idea y un momento para su inicio. Y porque no un emblema tal como el Chalet Ortoll para este blog. El Chalet desapareció durante la primera década del Siglo XXI, ahora hace muy pocos años. En la actualidad - año 2011 - se intenta gestar un proyecto urbanístico del cual no se sabe de su futura trayectoria. Pero la necesidad de nombrar a esa obra en la zona del Chalet y su entorno no ha podido ser otra denominación que "El Ortoll" (en catalán L’Ortoll) y geográficamente, haga persistir en ese lugar el nombre de tal emblemático edificio.


Terreno - explanada, donde se alzaba el Xalet Ortoll. El Mar Mediterráneo al fondo.
Area - esplanade, where the Chalet Ortoll was raising. The Mediterranean Sea to the bottom.

Els horts urbans

      Un espai magnífic per a horts urbans, amb l'aigua de la Comunitat de Regants del riu Foix. Aquesta part de l'Ortoll, arran del torrent de Sant Joan, va deixar de cultivar-se fa uns deu o dotze anys. Uns horts que duia un senyor gran amb cura i atenció, i que donaven sentit a un tros de terra que finalment s'ha abandonat i en part destruït quan algú va decidir l'enderroc del xalet, aparentment per solucionar un problema d'ocupes.
     És ben curiós, per a nosaltres habitants del Molí de Vent, aquesta finca limita el barri i ens recorda la nostra situació geogràfica a l'oest de la ciutat, tot i que ja no som de bon tros la més oest, i ens permet albirar unes pinzellades de natura amb la mar al fons que ens dona qualitat de vida. L'Ortoll podria ser una illa de verd, un bon pulmó per a la ciutat que alguns voldrien forçar la continuïtat del seu creixement i altres preferiríem que es planifiqués de forma sostenible i es prioritzés la conservació de tot allò que encara ens dignifica.
      També és curiós que diferents tendències polítiques de la ciutat li tinguin posat l'ull, una per edificar-la quan més aviat millor, i no perden cap ocasió de recordar-ho. Una altra com a reserva d'or però no amb millors intencions, encara que a l'hora de matitzar-ho pretenguin. I una tercera que defensa la seva conservació integral com espai verd per a gaudi de tota la ciutadania. Potser que mentrestant uséssim la seva antiga disposició d'horta per donar-li categoria d'ús social comunitari. Fora relativament fàcil convertir-lo en horts urbans.

Fuente: MOLINFORMATIU 62 / Primavera 2011 / Vilanova i la Geltrú.



Camí de L’Ortoll. Zona oeste de la Finca. Puerta de entrada a las dependencias de los masoveros.
 L'Ortoll's way. Zone west of the Estate. Door of entry to the dependences of the farmers.
 
 
Camí de L’Ortoll. Parte oeste de la finca. En la fotografía, la pared que da al camino. Detrás de dicha pared, se encontraba la cochera y la casa de los caseros o masoveros, “els masovers”. Se aprecia donde estaban 6 baldosas de cerámica blanca con la inscripción de Chalet Ortoll en letras azules, encima de una pequeña puerta. Se sabe que las baldosas desaparecieron para estar a buen recaudo.

L'Ortoll's Way. It divides west of the estate. In the photography, the wall that gives to the way. Behind the above mentioned wall, one was finding the garage and the house of the householders or farmers, "els masovers ". It is estimated where there were 6 tiles of white ceramics with the inscription of Chalet Ortoll in blue letters, on a small door. It is known that the tiles disappeared to be to good collection.



EL JARDÍ DEL XALET ORTOLL

El Xalet de l’Ortoll. Jardí Ortoll.

 Allà on hi havia el Xalet Ortoll, avui enderrocat, hi trobem les restes d'un jardí d'estil modernista que s'està regenerant com a un típic bosc mediterrani litoral amb algunes característiques de bosc de ribera.

Tot i que aquest espai ha sofert greus degradacions degut a la seva proximitat a la ciutat, la seva situació geogràfica és privilegiada, ja que es troba sobre terres fèrtils i profundes a la riba occidental del torrent de Sant Joan; aquestes circumstàncies propicien la presència d'una biodiversitat molt elevada que només es troba en un hàbitat amb condicions ambientals humides.
           
Aquest espai destaca per l'abundància d'arbres monumentals, vestigis de l'antic jardí. Hi ha una alzina centenària, un llentiscle que potser encara és més antic i d'altres espècies de fulla perenne com ara pins i xiprers.
           
A més a la zona més propera al torrent hi està rebrotant una omeda. L'om, un arbre de fulla caduca, és característic del bosc de ribera.

Fuente: BLOG PARC NATURAL ORTOLL SANT GERVASI, (parcnaturalortollsantgervasi.blogspot.com.es)